Carregant imatges. Un moment...

Sóc finisher!

19 març 2016 1 comentari »

Marató 1

 

Gràcies als que ho vau fer possible!

Començant pel bon amic Francesc que em va embolicar per participar a la marató (i finalment no hi va poder ser), en Lluís (transport i altres menesters) i la gent de Batec Mobility. Continuant pels acompanyants de “Corre amb mi” (Xevi, Marc, Aziz, Ivan) i en Jordi i acabant pels animadors del públic present i no present…

També vull fer esment als voluntaris de la marató i a la gent de l’organització que van buscar la manera perquè jo pogués córrer.

Espero que el proper cop puguem sortir tots!

Us deixo l’article d’en  Jordi Rodri:

Setmana de la música contra la neteja ètnica. BiH 2014

25 ag. 2014 Sense comentaris »

31 de juliol de 2014 – Preludi

La setmana de la música a Bòsnia comença en un llit a Eslovènia.
Desitgem que l’enveja us consumeixi per dins…
(i us corroeixi per fora!)
I si no, per què no veníeu!

Avui farem un iglú i hi dormirem (més o menys)

09 març 2014 Sense comentaris »

Doncs sí, malgrat que es preveia mal temps, en Jordi va tenir la intuïció que seria un bon dia per anar a fer un iglú. I la zona triada va ser Vallter (on em vaig posar per primera vegada uns esquís de muntanya).

El Ferran feia setmanes que frisava per sortir amb nosaltres, i vam avisar la Neus que també s’hi va apuntar, tot i plegar tard de la feina, anar una classe de ioga, i tenir convidats a sopar.

Aquella nit de divendres vam dormir poc. Entre d’altres coses perquè ens vam equivocar d’hora i ens vam llevar una hora abans… A les 7h sortíem de Barcelona.

Ascens a la Portella Petita per l’aresta GAM

10 oct. 2013 Sense comentaris »

Avui hem escalat la Portella Petita per l’aresta GAM.

Ha estat la meva primera via llarga: 100 metres amb 2 reunions intermèdies.

La gesta l’hem aconseguit en Jordi, en Ferran i jo. Moltes gràcies, companys de cordada!

I també gràcies a la Trini i en Salva per les fotos que ens han fet des de l’altra banda, i per alguna indicació durant l’ascens.

Ha estat un gran dia!

Deixo una crònica fotogràfica dels esdeveniments:

Estones sota l’aigua

31 ag. 2013 Sense comentaris »


Aquest estiu no hem pogut fer muntanya ni escalada. Però com que som gent de recursos i no sabem estar-nos quiets, hem anat al mar. Al mar del nord. Noooo, no tan al nord! Ens hem quedat a casa, fent escapades al Cap de Creus!

I hem de reconèixer que ens ha agradat més del que ens imaginàvem…

Hem redescobert l’snorkel: el Mediterrani ens ha ofert tot un món nou per nosaltres.

 

Equipats amb ulleres, tubs i sabates de neoprè (i en la seva absència, sandàlies i fins i tot espardenyes de set vetes, sí sí, tal com ho llegiu), hem fet les nostres primeres incursions a les aigües de Port de la Selva, Cadaqués i Portlligat.

Sortides amb caiac, amb la barca de l’avi de la Carola i “amb sense” transport, també. Esponges de mar, garotes, peixos i més peixos, petxines i barretets, estrelles de mar i fins i tot un pop: convertit en roca, imitant-lo en color i forma, fins i tot emulava cloïsses incrustades. Quiet, immòbil. Només el delatava un ull que s’obria i es tancava desconfiat…
I vam decidir sortir de nit, amb la intuïció que seria encara més especial. I el mar, novament, no ens va decebre.

Uri, el videoclip

30 jul. 2013 Sense comentaris »

Donada la pressió ja tradicional, però cada vegada més indecent, de l’estat espanyol contra la nostra llengua, des de la TRENKABAND hem volgut posar-hi alguna cosa de la nostra part.

I ho fem novament a través de la música.

En homenatge a un d’entre tants joves que a mitjans dels anys 80 van militar al moviment Crida a la Solidaritat, la cançó URI vol expressar la fidelitat a la nostra llengua i a la nostra cultura, sempre amb la no violència com a eina bàsica.

Perquè, senzillament, volem ser.

Sense acotar el cap.

Fins al final.

Vallter

10 abr. 2013 19 comentaris »

Vam arribar quan ja tancaven.

Els darrers esquiadors marxaven i a la pista verda de baix només hi quedaven quatre gats que pujaven caminant per la cinta i baixaven amb trineus.

Millor, menys públic i més aparcament a prop de l’accés.

Vam treure el material i vam enganxar les pells de foca a la sola dels esquís; així impediríem lliscar enrere durant la petita ascensió.

 

Em vaig posar la genollera, vaig calçar-me les botes de la Carmeta i, fent una mica d’equilibris i recolzant-me al Jordi, vaig posar-me els esquís.

Les crosses em quedaven massa curtes un cop damunt dels esquís, i les vam haver d’allargar una mica.

Tot a punt per començar a enfilar l’accés a la pista, amb crosses en comptes de pals d’esquí.

El Jordi va agafar un tamboret de càmping: “així podràs seure quan et cansis”.

Sort que ja no hi havia gaire gent… De totes maneres, amb l’edat vas perdent el sentit del ridícul, del què diran i del què pensaran. Tot un avantatge en les meves circumstàncies!

Poc a poc però sense entretenir-me, vaig anar pujant per la pista verda, ara la crossa, ara una passa, ara l’altra crossa… Sorprenentment no em resultava gaire complicat; podia fer lliscar la cama dreta endavant sense gaire esforç, i la bota impedia que el genoll se’m doblegués.

No teníem gaire temps perquè el sol començava a marxar i la neu s’anava gelant, així que 100 metres enllà ens vam aturar. Suficient per portar a terme la prova: ara calia baixar.

Els Gaillands

08 oct. 2012 1 comentari »


Ja està tot a punt.
Miro amunt i començo a enfilar-me.
Passos curts i segurs; sense pressa però sense entretenir-me.
Intento pensar cada moviment, tal com m’has explicat.
Aprofito les bones preses que m’ofereix aquesta pedra de pissarra.
He de millorar molt encara: l’equilibri, la llargada de les passes…
Escolto alguna indicació i provo de seguir-la amb confiança.
I així vaig guanyant alçada, vencent la gravetat. Sense mirar avall, ja hi haurà temps per això.
En alguns llocs necessito una mica d’ajuda, en altres salvo el desnivell com si ho hagués fet tota la vida. Aquesta roca és generosa.

Fins que arribo on ets tu i m’assec a l’escletxa que amablement ens brinda la paret.
I junts, contemplem el magnífic espectacle que ens dedica la Vall de Chamonix:

A baix la gent es veu petita, no en distingeixo les cares. Uns miren amunt com pugen els escaladors mentre els asseguren, tot esperant el seu torn. Algú pren al sol al costat del llac.
I enlaire l’Aiguille de l’Ème, l’Aiguille du Midi, el Dôme du Goûter…

L’imponent Mont Blanc sobresurt de la resta, el vent aixeca pols de neu al seu cim.

A nosaltres ens acarona el sol del migdia.

Gràcies J!

Bona Diada 2012!

10 set. 2012 Sense comentaris »


Avui em permetré la llicència de prendre com a pròpies les paraules d’algú altre:

Senzillament, aniré a la manifestació. Perquè volem crear, fer, construir… I no ens deixen, no volen, no ho toleren.

Per això no només opino, sinó que em rebel·lo, m’organitzo i continuaré buscant un món diferent. I a qui no li agradi, que es posi al lloc d’un enxaneta un dia i tanqui els ulls una estona. Perquè quan els obri tot haurà canviat.

Fins demà a la mani!

JR

Videoclip de la cançó “ANA”

20 maig 2012 2 comentaris »

Amics, tinc el goig de presentar-vos l’últim treball de Trenkalòs.

Es tracta de la versió definitiva d’ANA en format videoclip.

Espero que us agradi tot i que algunes imatges no són precisament “agradables” de veure.

 

Us agrairé que en feu la màxima difusió possible (facebook , twitter, webs…) perquè el general Ratko Mladic se’n recordi de nosaltres i de tot el que va fer.