Doncs sí!!

Vam imposar-nos en la semifinal contra la "consells-venc-però-per-a-mi-no-en-tinc" i la "tot-el-que-entra-és-potra", per 6-3 6-4 (d'acord, podríem haver anat més per feina...) i diumenge vam guanyar la final de dobles contra la Nora Sommerfeld i la Cathy Portier (alemanya i francesa respectivament) per un contundent 6-1 6-2!!

Aquí us posaré alguna fotografia quan me les enviïn...

He tornat a la càrrega temporalment!

Després d'un mes bastant desastrós, tennísticament parlant, ha arribat l'hora de fer l'últm torneig de l'estiu i de prendre'm unes setmanes de descans. Estic saturada i ho necessito.

El "comiat temporal" té lloc a Ath, un poblet de Bèlgica on la gent és molt agradable i on ja em coneixen d'altres edicions. La setmana passada no hauria donat ni un duro per la meva actuació, però just abans de venir vaig estar entrenant bé i amb ganes, així que hi he vingut amb més motivació del previst.

Ahir vaig jugar vuitens de final contra una noia belga, Nadège Carlier i la vaig guanyar 6-2 6-4! No era un partit regalat, s'havia de jugar bé, i ho vaig fer tot i que vaig tenir els moments de feblesa pertinents, si no no seria jo.

Amb el Petit vam jugar dobles mixtes i vam perdre 4-1 4-2 contra uns holandesos. Són partits amistosos per passar-ho bé i jugar més, que sempre va bé.

El meu cap de setmana empordanès va començar dissabte tarda (ja fa uns quants dissabtes, de fet) quan vaig decidir fer cas al meu germà i acceptar la invitació de la meva cunyada a pujar a Colomers.

A quarts de deu de la nit, i després de mitja hora de corbes, vaig arribar a Madremanya, un poblet molt bonic del Gironès, on havia quedat amb l'Aleix i la Laia.

Tot i ser un camí llarg que creuava el Montnegre i haver-me'l pogut estalviar - com vaig saber més tard: es veu que era millor agafar la següent sortida d'autopista i passar per Celrà - no me'n vaig penedir gens, de conduir-hi, amb la música de Wicked de fons i la meva veu de superfície.

I què hi feien a Madremanya? - us preguntareu. Doncs una de les sessions, per dir-ho d'alguna manera, del Festival Emergent, festival d'arts escèniques del Gironès.

Consistia en 7 actuacions de caire divers i de durada curta (uns 40 minuts cadascuna).

Uoooooo!

Finalment vaig aconseguir una entrada! (potser hauria de dir que el meu estimadíssim germà Aleix la va aconseguir gràcies a la seva xicota, la Laia, des d'aquí una abraçada molt forta per a tots dos!)

El concert em va reafirmar com a admiradora incondicional de l'Alanis Morissette. Va ser senzillament IDEAL - potser l'únic que se li podria retreure serien els prop de 45 minuts de retard, però es jugava la final de l'europeu de futbol i deuria esperar que s'acabés.

Va començar amb la cançó Uninvited (de la banda sonora de City of Angels) i aquí ja em queia la bava perquè m'havia passat pel cap que un principi així seria genial.

Ens feia por que cantés només peces del nou disc (que encara no hem pogut escoltar i del qual fa promoció) però només en va fer algunes, la resta eren de les més conegudes de la seva carrera musical.

Va fer quatre bisos acabant amb Ironic (a petició de l'Anna) i Thank U (a petició d'una servidora).

Els 21,50 € més ben invertits de la temporada musical. No havia pogut anar mai a cap concert de l'Alanis Morissette, una de les meves cantants preferides, per no dir la més preferida, i en aquesta ocasió ho vaig fer acompanyada per l'Agapoula i la Bomba (Anna i Núria, oficialment).

Dia: dijous 12 de juny
Hora: 20:30h
Lloc: Santuari de Santa Eulàlia ( c/ Pere Artés, 2 ). Aquí teniu el mapa.
< M >: L5 (Virrei Amat)

Entrada gratuïta.

Interpretarem, entre d'altres, obres de T.L. de Victoria, G.M. Nanini, C. Morales, G. Croce, D. Buxtehude, J. Vila i G. Ligeti.

Jo penso que és un concert molt recomanable; no us el perdeu!