Concurs a Ejea de los Caballeros

Escrit per Bàrbara 26 Abr 2012 4 comentaris »

“ARSinNOVA es presenta al XLII certamen coral d’Ejea de los Caballeros.”

La meva primera reacció en rebre la notícia no va ser gaire entusiasta, per què enganyar-nos: per presentar-nos-hi, havíem d’aprendre’ns 4 peces de memòria i algunes eren força complicades de memoritzar. I em feia mandra participar en un concurs. Jo canto perquè m’agrada, no per competir!

Cada vegada se’m feia més costa amunt presentar-nos a aquest concurs. Però m’hi havia compromès i també vaig oferir el meu cotxe per anar-hi (Ejea de los Caballeros està a l’Aragó i l’opció autocar sortia massa cara per 2 dies) així que no em podia fer enrere.

Dissabte 15 d’abril, amb el repertori après (bé… quasi del tot…) i els cotxes plens a rebentar, vam sortir de Barcelona cap a l’anhelat destí. Vam fugir corrents del poblet on havíem parat a dinar (Las Pedrosas) en veure-hi una placa que commemorava una llista de persones que havien donat la vida per la pàtria, entre elles en Primo de Rivera. “Lagarto lagarto”! Fuuuuig! I això vam fer. De totes maneres, aquest poble minúscul, silenciós i desolat ens va deixar encuriosits: hi havia tot de portes petites al voltant, una mena d’entrades a passadissos o refugis secrets… Ningú ens ho va poder explicar. Bàsicament perquè no hi havia ningú.

Arribada a l’hotel. Tampoc no hi havia ningú, va costar que ens obrissin. Érem els únics hostes i això es va fer notar en l’esmorzar del dia següent:

– qué quieres?
– no sé… qué hay?
– zumo, café y croissant.
– ah, pueees… zumo, café y croissant. Y no hay bocadillos?
– no, lo siento.
– ni pagando? – sí noi, em va sortir la vena catalana…
– no, verá,  es que el hotel está cerrado  – ah carat! – hemos abierto sólo para vosotros – d’acord, ja ho entenc. Total, si només és per nosaltres, l’esmorzar ens el pintem a l’oli, no passa res…

D’acord, m’he passat; ens deixaven escollir el gust del suc! I hi havia una alternativa al croissant: un dònut.

Ah, sí, érem a dissabte tarda: assaig, sopar d’hora i a fer nones, que diumenge a les 12h actuàvem i calia cuidar-se la veu.

L’aspiració màxima d’ArsinNova pel que fa al concurs era aconseguir algun premi, però érem conscients que la cosa no era fàcil. Hi havia bons competidors, i la nostra il·lusió va anar-se apagant a mesura que anàvem sentint les altres corals. Tot i això, no perdíem l’esperança, potser un segon o tercer premi… L’actuació ens havia sortit prou bé, qui sap…

Va arribar l’entrega de premis. Ells en deien: “pergaminos y cachirulos”. Se m’havia acudit que això podia ser la forma aragonesa per “diplomes i trofeus” però també havia llegit alguna cosa a la Real Academia Española sobre embarcacions, toros y una altra definició prou suggeridora: “Persona que tiene relaciones amorosas, y especialmente ilícitas.”  Però afortunadament no era aquesta; més tard vam constatar que el cachirulo d’Ejea es referia a la setena accepció del diccionari de la RAE: “Pañuelo que, en el atuendo típico aragonés, llevan los hombres atado a la cabeza.” Aaaah! Obvi, d’altra banda.

El tercer premi va caure a Múrcia (sembla la loteria, això), bé, vull dir que el van donar al cor Diatessaron. Vaja, no era un dels que pensàvem que ho havien fet millor… Bé, a veure si el segon… Doncs tampoc; va ser per Eskifaia, d’Hondarribia. Ostres, quina decepció. El primer premi segur que no ens tocava, perquè els de València ho havien fet molt bé… Quina ràbia haver esperat tanta estona l’entrega de premis mentre ens delectàvem amb tan magnífiques actuacions regionals, per finalment marxar amb les mans buides!

Però… Primer premi:  ArsInNova Cor de Cambra, de Barcelona!

Microsegon de silenci incrèdul, per assimilar que ho havíem entès bé….

UOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!! Havíem guanyat!! Era increïble!!!

Vam esclatar en crits i riures, abraçant-nos, saltant… Jo el que és saltar no ho porto gaire bé,  cal dir-ho, però botava asseguda a la cadira i pràcticament sanglotava entre les rialles!

Feia uns minuts havíem recriminat mentalment les nenes del cor de veus blanques de Tenerife que s’havien endut el 1r premi de la categoria juvenil, pensant: “que histèriques, com criden…”  I ara érem nosaltres els que xisclàvem esbojarrats! I més estona que elles!! ha, ha, ha!

Ca-chi-ru-lo! Ca-chi-ru-lo!! Crit de guerra quan el Pere-Lluís va pujar a l’escenari per recollir el premi i esperar pacientment que li instal·lessin el preuat artífex al cap mentre el locutor informava “Ustedes no lo saben, pero resulta muy difícil colocar el cachirulo cuando hay demasiado pelo o muy poco pelo.” (En Perelu no en té ni poc ni molt: no en té gens, de pelo!)

Va ser molt emocionant i, malgrat els primers recels, estic contenta d’haver-hi participat. Ha estat un cap de setmana intens, que ens ha fet créixer com a grup i com a cor. Ens toca participar en un altre certamen, pel fet d’haver guanyat aquest, però jo sostinc la meva teoria: hem de fer música per plaer!

 

4 respostes a “Concurs a Ejea de los Caballeros”

  1. Bàrbara ha dit:

    Faré una fe d’errates:

    Això del “cachirulo”, tal com m’han notificat els companys d’AiN, va ser després de l’actuació, no pas després dels premis. Però canviar-ho ara em fa mandra, i d’altra banda, la història queda millor així. Però com que no m’agrada que constin falsedats a la meva pàgina web, he decidit deixar-ho aquí escrit per a la posteritat.

    A més, així hi ha algun comentari de l’article i potser us animeu a fer-ne més… Carulla, va, explica la recepta del teu pollastre!

  2. Carulla ha dit:

    Molt bo el relat (i més, després de la fe d’errata) i realment hi ha grans comentaris: que nosaltres podem ser més cridaners que un cors d’adolescents, el cachirulo i, sobretot, la vida tradicional aragonesa explicada per gent del poble…

    Jo també afegiria la trucada que vam fer al recepcionista de l’hotel per dir-li que havíem guanyat, no? I el paio no s’ho creia!!

    Arrebossat:
    – Primer enfarines el tall amb farina de blat
    – A continuació, el passes per ou, que porti alguna espècie, com ara orenga, romaní,…
    – Finalment, l’enfarines amb farina de galeta (o pa ratllat, diges-li com vulguis!)
    – Fregit al gust del consumidor!

    Apali, bon profit!
    Carulla

  3. Lídia ha dit:

    Què vol dir la trucada al recepcionistaaaa! au vaaa!! en serio?! però si tant “cotilla” com era, ja ho devia saber!!

    ei, jo vaig ser de les de de donut… pq de croissants ja no n’hi havia…
    i sé d’algú, que ni donut ni croissant… mega-truita de patata i pimiento (feta de divendres…!!)

    Inoblidable el momentàs quan van dir el nom d’ArsinNova com a guanyadors del primer premi…!!! Ja no ens ho esperàvem!! Abraçades per tothom!! Crits i xiscles a dojo!!
    I el que s’ha convertit en el signe d’eufòria del cor!! Uns “ue ue ue ue” aixecant el braç amb el palmell amunt! Així va quedar reflexat a la foto com a cor guanyador que ens vam fer…
    el tema, es que ningú ho devia entendre… però nosaltres sí!!
    I em pregunto… d’on deu haver sortit aquest ue ue amb moviment de braç amunt!?!??!? 🙂 (nooo, el director PereLluís no balla així, com us ho ha de dir!!)

    petons, arsinnoverus!
    Bàrbara, felicitats per aquest escrit, i pq tot i la mandra que et feia, vas venir!!

  4. McGaya ha dit:

    Com que els comentaris són “un pèl” endogàmics, faig el meu per tal que es vegi que hi ha algú de fora que també ho segueix (bé, de fora, de fora, no; jo també formo una mica part de vosaltres, ni que sigui com a públic fidel):
    Em sap molt greu no haver estat a Ejea. Això de veure com una persona o persones molt properes guanyen alguna cosa, no passa sovint….
    I no us hauria criticat, ni mentalment, pels crits i soroll (segur que és cosa de l’edat, que ja no faig escarafalls per res.
    i finalment,
    MOLTES FELICITATS !!!!
    i a veure si em convideu (no a cantar, eh? que això sí que m’està negat) al proper concurs, que segur que guanyareu també!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *