Els Gaillands

Escrit per Bàrbara 08 oct. 2012 1 comentari »


Ja està tot a punt.
Miro amunt i començo a enfilar-me.
Passos curts i segurs; sense pressa però sense entretenir-me.
Intento pensar cada moviment, tal com m’has explicat.
Aprofito les bones preses que m’ofereix aquesta pedra de pissarra.
He de millorar molt encara: l’equilibri, la llargada de les passes…
Escolto alguna indicació i provo de seguir-la amb confiança.
I així vaig guanyant alçada, vencent la gravetat. Sense mirar avall, ja hi haurà temps per això.
En alguns llocs necessito una mica d’ajuda, en altres salvo el desnivell com si ho hagués fet tota la vida. Aquesta roca és generosa.

Fins que arribo on ets tu i m’assec a l’escletxa que amablement ens brinda la paret.
I junts, contemplem el magnífic espectacle que ens dedica la Vall de Chamonix:

A baix la gent es veu petita, no en distingeixo les cares. Uns miren amunt com pugen els escaladors mentre els asseguren, tot esperant el seu torn. Algú pren al sol al costat del llac.
I enlaire l’Aiguille de l’Ème, l’Aiguille du Midi, el Dôme du Goûter…

L’imponent Mont Blanc sobresurt de la resta, el vent aixeca pols de neu al seu cim.

A nosaltres ens acarona el sol del migdia.

Gràcies J!

Una resposta a “Els Gaillands”

  1. McGaya ha dit:

    M’ha agradat molt, tant les fotos com el text. El que no m’agrada tant és veure’t enfilada tan amunt…., però en el fons estic orgullosa de la teva voluntat i esforç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *