Estones sota l’aigua

Escrit per Bàrbara 31 ag. 2013 Sense comentaris »


Aquest estiu no hem pogut fer muntanya ni escalada. Però com que som gent de recursos i no sabem estar-nos quiets, hem anat al mar. Al mar del nord. Noooo, no tan al nord! Ens hem quedat a casa, fent escapades al Cap de Creus!

I hem de reconèixer que ens ha agradat més del que ens imaginàvem…

Hem redescobert l’snorkel: el Mediterrani ens ha ofert tot un món nou per nosaltres.

 

Equipats amb ulleres, tubs i sabates de neoprè (i en la seva absència, sandàlies i fins i tot espardenyes de set vetes, sí sí, tal com ho llegiu), hem fet les nostres primeres incursions a les aigües de Port de la Selva, Cadaqués i Portlligat.

Sortides amb caiac, amb la barca de l’avi de la Carola i “amb sense” transport, també. Esponges de mar, garotes, peixos i més peixos, petxines i barretets, estrelles de mar i fins i tot un pop: convertit en roca, imitant-lo en color i forma, fins i tot emulava cloïsses incrustades. Quiet, immòbil. Només el delatava un ull que s’obria i es tancava desconfiat…
I vam decidir sortir de nit, amb la intuïció que seria encara més especial. I el mar, novament, no ens va decebre.

Amb una llanterna estanca, imprescindible per fer snorkel de nit, vam baixar a la nostra cala preferida per esperar que es pongués el sol.

Mentrestant contemplàvem el paisatge crepuscular: a la costa de davant el dia deixava pas a les llums artificials de Port de la Selva, mentre el silenci, trencat només per la remor del mar, envaïa l’espai.

Quan van aparèixer les primeres estrelles, poc a poc, agafats de la mà, ens vam endinsar en les aigües negres i vam nedar uns metres en la foscor.

La lluna gairebé plena no era suficient per discernir el límit entre l’aigua i l’aire. Només negror al nostre voltant. Una sensació de petitesa infinita.

Aleshores vam encendre la llanterna. Només vèiem allò que enfocava el raig de llum.  Els peixos quedaven atordits i ens hi podíem acostar fins a tenir-los a tres centímetres del nas.

Més enllà unes estrelles de mar. Les deixàvem caure i es perdien en la foscor.

Animals i plantes completament desconeguts per nosaltres. El vaivé de les algues al ritme del corrent marí.

Uns instants compartits amb la vida sota l’aigua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *