Aquest estiu no hem pogut fer muntanya ni escalada. Però com que som gent de recursos i no sabem estar-nos quiets, hem anat al mar. Al mar del nord. Noooo, no tan al nord! Ens hem quedat a casa, fent escapades al Cap de Creus!
I hem de reconèixer que ens ha agradat més del que ens imaginàvem…
Hem redescobert l’snorkel: el Mediterrani ens ha ofert tot un món nou per nosaltres.
Equipats amb ulleres, tubs i sabates de neoprè (i en la seva absència, sandàlies i fins i tot espardenyes de set vetes, sí sí, tal com ho llegiu), hem fet les nostres primeres incursions a les aigües de Port de la Selva, Cadaqués i Portlligat.
Sortides amb caiac, amb la barca de l’avi de la Carola i “amb sense” transport, també. Esponges de mar, garotes, peixos i més peixos, petxines i barretets, estrelles de mar i fins i tot un pop: convertit en roca, imitant-lo en color i forma, fins i tot emulava cloïsses incrustades. Quiet, immòbil. Només el delatava un ull que s’obria i es tancava desconfiat…
I vam decidir sortir de nit, amb la intuïció que seria encara més especial. I el mar, novament, no ens va decebre.
Amb una llanterna estanca, imprescindible per fer snorkel de nit, vam baixar a la nostra cala preferida per esperar que es pongués el sol.
Mentrestant contemplàvem el paisatge crepuscular: a la costa de davant el dia deixava pas a les llums artificials de Port de la Selva, mentre el silenci, trencat només per la remor del mar, envaïa l’espai.
Quan van aparèixer les primeres estrelles, poc a poc, agafats de la mà, ens vam endinsar en les aigües negres i vam nedar uns metres en la foscor.
La lluna gairebé plena no era suficient per discernir el límit entre l’aigua i l’aire. Només negror al nostre voltant. Una sensació de petitesa infinita.
Aleshores vam encendre la llanterna. Només vèiem allò que enfocava el raig de llum. Els peixos quedaven atordits i ens hi podíem acostar fins a tenir-los a tres centímetres del nas.
Més enllà unes estrelles de mar. Les deixàvem caure i es perdien en la foscor.
Animals i plantes completament desconeguts per nosaltres. El vaivé de les algues al ritme del corrent marí.
Uns instants compartits amb la vida sota l’aigua.
Deixa un comentari