Setmana de la música contra la neteja ètnica. BiH 2014

Escrit per Bàrbara 25 ag. 2014 Sense comentaris »

31 de juliol de 2014 – Preludi

La setmana de la música a Bòsnia comença en un llit a Eslovènia.
Desitgem que l’enveja us consumeixi per dins…
(i us corroeixi per fora!)
I si no, per què no veníeu!

 

3 d’agost de 2014 – 1r Moviment

Sarajevo, cantant el “BONA NIT” d’ELS PETS a l’àvia Durakovic, amb la malaltia de Parkinson en fase molt avançada i amb les cames gairebé paralitzades.
Concerts per una sola persona després de 2.200 quilòmetres amb cotxe.
O quan de vegades hi ha qui aconsegueix riure’s de quasi tot.

 

4 d’agost de 2014 – 2n Moviment

Cantant amb piano i veus al centre OAZA per a persones amb paràlisi cerebral i discapacitat intel·lectual.
Heu vist mai gent així picant de mans i fent el “Joan petit quan balla” a Sarajevo?
Nosaltres sí.
(I per postres, ells també han cantat per a nosaltres).

 

5 d’agost de 2014 – 3r Moviment

Sarajevo. La coral Sinera canta per a les dones víctimes de la violència de gènere.
Trobada amb les entitats de suport a les 20.000 dones violades durant la guerra. Gent que no defalleix mai.
I al final, aconseguir que cantin elles per a tu.

 

6 d’agost de 2014 – 4t Moviment

1.- Suspenem diverses actuacions degut al mal temps.
2.- Els accessos al camp de refugiats on som queden tallats per esllavissades a les carreteres.
3.- Es realitza un concert “a lo bèstia” amb 12 músics i 16 refugiats en un espai de 14 metres quadrats.
4.- Algú dels que no hi caben surt a fora i observa que acaba de sortir el sol. (Miracle d’aquells quet’esgarrifen)
5.- Sortim tots i organitzem una sessió de cants i danses que no us sabem explicar.
FINALE. En acabar, ja amb la lluna al damunt, la gent s’abraça i alguns ploren i es fan fotografies com si s’acabés el món.
I algú s’acosta i ens diu: “- No volem que marxeu… Ens heu fet feliços…”
Hem fet feliç la gent de Srebrenica i d’altres llocs que encara no han pogut tornar a casa.
De vegades et sembla que sí, que ja es podria acabar el món.

 

7 d’agost de 2014 – 5è Moviment

Samed Begovic, supervivent de Srebrenica, amb les seves filles Samra i Ajla, ens acull.
Partitures difícils de llegir. Perquè de vegades afinen més les paraules que els acords.
O quan els directors fan callar l’orquestra en mig de massa morts.

Silencis que transformarem en danses.
Llàgrimes quan ens diem adéu.

 

8 d’agost de 2014 – 6è Moviment

Memorial de Potocari a Srebrenica.

Simfonies silencioses a quatre mans.
Adagios que semblen no tenir final entre els vius i els seus morts.

Bellesa i tendresa lluny del paradís.

 

9 d’agost de 2014 – 7è Moviment

I comencem la reconstrucció d’allò que havíem reconstruït fa molts anys i que el temps fa malbé. (I és que encara som aquí…)

I mentre repintem els murals que el sol havia cremat a la vila de Sahbegovici, per sorpresa, arriba la Taïs, la primera flautista de la TRENKABAND, sense avisar, a dos mil quilòmetres de casa…
Regals que fan les feines més fàcils, les festes més grans i l’amistat infinita.
I mentre ella toca, els altres pinten el quadre de Dalí “DONA A LA FINESTRA” a la paret de la granja gran. Així els vilatans podran veure el mar sempre que vulguin, des de molt lluny, entre les seves muntanyes.
Moments molto allegros. (Però molt eh!)

 

10 d’agost de 2014 – 8è Moviment

Concert de cant coral a la vila de Sahbegovici.
Projecció d’imatges dels 14 anys de treballs de reconstrucció i primera sessió de cinema a la fresca des del final de la guerra, amb els films “IZET, EL CAÇADOR VOLADOR” i “LIBERTY” de Laurel i Hardy (El gros i el sec).
O com veure riure com mai els excombatents, els refugiats, els exiliats…
Nits màgiques en zones de neteja ètnica. O quasi, perquè qui riu el darrer riu sempre més a gust.

 

11 d’agost de 2014 – 9è Moviment

I ens establim a les envistes d’una casa en un turó a prop de Bratunac.
La casa del serbi que disparava sobre la gent que trencava el setge de Srebrenica per buscar alguna cosa per menjar a les muntanyes.
I responem sense avisar.
Kolo, danses i cançons amb xocolata desfeta.
I agraïm especialment l’assistència d’una senyora sèrbia a la festa.
Perquè qualsevol nit pot sortir el sol, i casa meva és casa teva si és que hi ha cases d’algú.

 

12 d’agost de 2014 – 10è Moviment

I quan el sol se’n va a la vila de Sahbegovici, la TRENKABAND interpreta el tema “No em deixis així”. La cançó que vam fer un dia a la Sema Mujanovic, l’àvia de Sahbegovici.
La lluitadora, la presonera, el mite.
Algú capaç d’enfrontar-se sol i sense armes a l’exèrcit dels serbis de Bòsnia, per la dignitat i contra la neteja ètnica.
I va guanyar.
Una cançó perquè sabíem que un dia tornaríem i ella ja no hi seria.
La cançó que més ens va costar cantar.
En homenatge.
Va per tu Sema. Gràcies per tants anys al nostre costat.

 

13 d’agost de 2014 – 11è Moviment

Cançons a pobles que un dia van desaparèixer. Indrets gairebé deserts revifats encara per la tossuderia d’uns pocs.
Públics efímers i envellits.
Una escola cremada un dia i convertida avui en un magatzem de fustes i taulons propietat dels botxins.
Un concert sense nens.
Música contra la neteja ètnica.
I poca cosa més.

Fins quan?

 

14 d’agost de 2014 – Darrer moviment

I toquem el darrer acord, la darrera cançó.
Una gira contra la neteja ètnica, un camí que no hauria d’haver començat mai, però que ara voldríem que no tingués fi.
Hem caminat per entre els morts, hem sabut fer riure els més petits, i al final no hem pogut evitar acabar tots plorant.
I en mirar els ulls d’aquelles víctimes d’una guerra quan te’n vas, veure’ls abaixar el cap en un gest inexplicable d’agraïment, mentre marxem amb les butxaques més plenes que el dia que vam arribar.
Caldrà doncs assumir que caldrà treballar molt encara, que no n’hem de tenir prou, que hem de ser més eficaços sí o sí.
Però hem estat junts una vegada més, malgrat trobar-hi a faltar sempre algú més.
Buscarem doncs entre els pentagrames amb els ulls clucs, fins trobar nous acords i noves forces per tornar-hi un altre dia, abans no sigui massa tard, perquè el més terrible no seria aquella nota encara per afinar, sinó trobar que ja no queda ningú per escoltar.
Gràcies a tots els que heu col.laborat d’una manera o d’una altra en aquesta SETMANA DE LA MÚSICA CONTRA LA NETEJA ÈTNICA A BÒSNIA.
Perquè hagueu vingut o no, també hi heu estat d’una manera o d’una altra, pels camps de refugiats, pels centres de dones violades o de discapacitats, pels pobles gairebé deserts per la neteja ètnica.
Gràcies per tot. I endavant, sempre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *