Posts Tagged With 'esquí'

Avui farem un iglú i hi dormirem (més o menys)

Posted by Bàrbara 09 Mar 2014 No Comments »

Doncs sí, malgrat que es preveia mal temps, en Jordi va tenir la intuïció que seria un bon dia per anar a fer un iglú. I la zona triada va ser Vallter (on em vaig posar per primera vegada uns esquís de muntanya).

El Ferran feia setmanes que frisava per sortir amb nosaltres, i vam avisar la Neus que també s’hi va apuntar, tot i plegar tard de la feina, anar una classe de ioga, i tenir convidats a sopar.

Aquella nit de divendres vam dormir poc. Entre d’altres coses perquè ens vam equivocar d’hora i ens vam llevar una hora abans… A les 7h sortíem de Barcelona.

Vallter

Posted by Bàrbara 10 Abr 2013 19 Comments »

Vam arribar quan ja tancaven.

Els darrers esquiadors marxaven i a la pista verda de baix només hi quedaven quatre gats que pujaven caminant per la cinta i baixaven amb trineus.

Millor, menys públic i més aparcament a prop de l’accés.

Vam treure el material i vam enganxar les pells de foca a la sola dels esquís; així impediríem lliscar enrere durant la petita ascensió.

 

Em vaig posar la genollera, vaig calçar-me les botes de la Carmeta i, fent una mica d’equilibris i recolzant-me al Jordi, vaig posar-me els esquís.

Les crosses em quedaven massa curtes un cop damunt dels esquís, i les vam haver d’allargar una mica.

Tot a punt per començar a enfilar l’accés a la pista, amb crosses en comptes de pals d’esquí.

El Jordi va agafar un tamboret de càmping: “així podràs seure quan et cansis”.

Sort que ja no hi havia gaire gent… De totes maneres, amb l’edat vas perdent el sentit del ridícul, del què diran i del què pensaran. Tot un avantatge en les meves circumstàncies!

Poc a poc però sense entretenir-me, vaig anar pujant per la pista verda, ara la crossa, ara una passa, ara l’altra crossa… Sorprenentment no em resultava gaire complicat; podia fer lliscar la cama dreta endavant sense gaire esforç, i la bota impedia que el genoll se’m doblegués.

No teníem gaire temps perquè el sol començava a marxar i la neu s’anava gelant, així que 100 metres enllà ens vam aturar. Suficient per portar a terme la prova: ara calia baixar.