Música

Veure articles de Música

Els pares diuen que vaig cantar abans que parlar. És un dir, però sovint els despertava cantant el “cargol treu banya”. Potser per això, quan tenia 6 anys, em van apuntar a una coral infantil, l’Espurna.

Vaig estudiar solfeig, flauta i cant líric, i no vaig deixar mai de cantar en corals (durant uns dos anys formava part de 3 formacions simultàniament!) fins que vaig tenir l’accident i vaig centrar-me en la rehabilitació, l’adaptació a la nova situació i en el tennis.

Però uns anys després em vaig adonar que la música és per a mi una necessitat, potser no de subsistència, però sí de salut mental.

Després d’haver passat pel Cor de Cambra de Veus Blanques Bánat, el Cor de Cambra Diaula i ARSinNOVA, ara formo part del grup de cambra GAC (de nom provisional) i tinc la sort d’haver pogut participar en els darrers projectes que ha portat a terme la formació Fònics 2.0, amb en Lluís Vilamajó.

També formo part del grup de folk Trenkaband – de l’organització Trenkalòs (entitat de formació en cooperació internacional) – que té per objectiu fer difusió de les històries, sovint oblidades, que ha conegut aquesta entitat durant el seu treball en diferents zones arreu del món.

Ah, l’acordió diatònic? És per despistar! Tot just he fet algunes classes…

 

 

 

 

Els comentaris estan tancats.