Sóc finisher!

Escrit per Bàrbara 19 març 2016 1 comentari »

Marató 1

 

Gràcies als que ho vau fer possible!

Començant pel bon amic Francesc que em va embolicar per participar a la marató (i finalment no hi va poder ser), en Lluís (transport i altres menesters) i la gent de Batec Mobility. Continuant pels acompanyants de “Corre amb mi” (Xevi, Marc, Aziz, Ivan) i en Jordi i acabant pels animadors del públic present i no present…

També vull fer esment als voluntaris de la marató i a la gent de l’organització que van buscar la manera perquè jo pogués córrer.

Espero que el proper cop puguem sortir tots!

Us deixo l’article d’en  Jordi Rodri:

Avui farem un iglú i hi dormirem (més o menys)

Escrit per Bàrbara 09 març 2014 Sense comentaris »

Doncs sí, malgrat que es preveia mal temps, en Jordi va tenir la intuïció que seria un bon dia per anar a fer un iglú. I la zona triada va ser Vallter (on em vaig posar per primera vegada uns esquís de muntanya).

El Ferran feia setmanes que frisava per sortir amb nosaltres, i vam avisar la Neus que també s’hi va apuntar, tot i plegar tard de la feina, anar una classe de ioga, i tenir convidats a sopar.

Aquella nit de divendres vam dormir poc. Entre d’altres coses perquè ens vam equivocar d’hora i ens vam llevar una hora abans… A les 7h sortíem de Barcelona.

Estones sota l’aigua

Escrit per Bàrbara 31 ag. 2013 Sense comentaris »


Aquest estiu no hem pogut fer muntanya ni escalada. Però com que som gent de recursos i no sabem estar-nos quiets, hem anat al mar. Al mar del nord. Noooo, no tan al nord! Ens hem quedat a casa, fent escapades al Cap de Creus!

I hem de reconèixer que ens ha agradat més del que ens imaginàvem…

Hem redescobert l’snorkel: el Mediterrani ens ha ofert tot un món nou per nosaltres.

 

Equipats amb ulleres, tubs i sabates de neoprè (i en la seva absència, sandàlies i fins i tot espardenyes de set vetes, sí sí, tal com ho llegiu), hem fet les nostres primeres incursions a les aigües de Port de la Selva, Cadaqués i Portlligat.

Sortides amb caiac, amb la barca de l’avi de la Carola i “amb sense” transport, també. Esponges de mar, garotes, peixos i més peixos, petxines i barretets, estrelles de mar i fins i tot un pop: convertit en roca, imitant-lo en color i forma, fins i tot emulava cloïsses incrustades. Quiet, immòbil. Només el delatava un ull que s’obria i es tancava desconfiat…
I vam decidir sortir de nit, amb la intuïció que seria encara més especial. I el mar, novament, no ens va decebre.

Uri, el videoclip

Escrit per Bàrbara 30 jul. 2013 Sense comentaris »

Donada la pressió ja tradicional, però cada vegada més indecent, de l’estat espanyol contra la nostra llengua, des de la TRENKABAND hem volgut posar-hi alguna cosa de la nostra part.

I ho fem novament a través de la música.

En homenatge a un d’entre tants joves que a mitjans dels anys 80 van militar al moviment Crida a la Solidaritat, la cançó URI vol expressar la fidelitat a la nostra llengua i a la nostra cultura, sempre amb la no violència com a eina bàsica.

Perquè, senzillament, volem ser.

Sense acotar el cap.

Fins al final.

Vallter

Escrit per Bàrbara 10 abr. 2013 19 comentaris »

Vam arribar quan ja tancaven.

Els darrers esquiadors marxaven i a la pista verda de baix només hi quedaven quatre gats que pujaven caminant per la cinta i baixaven amb trineus.

Millor, menys públic i més aparcament a prop de l’accés.

Vam treure el material i vam enganxar les pells de foca a la sola dels esquís; així impediríem lliscar enrere durant la petita ascensió.

 

Em vaig posar la genollera, vaig calçar-me les botes de la Carmeta i, fent una mica d’equilibris i recolzant-me al Jordi, vaig posar-me els esquís.

Les crosses em quedaven massa curtes un cop damunt dels esquís, i les vam haver d’allargar una mica.

Tot a punt per començar a enfilar l’accés a la pista, amb crosses en comptes de pals d’esquí.

El Jordi va agafar un tamboret de càmping: “així podràs seure quan et cansis”.

Sort que ja no hi havia gaire gent… De totes maneres, amb l’edat vas perdent el sentit del ridícul, del què diran i del què pensaran. Tot un avantatge en les meves circumstàncies!

Poc a poc però sense entretenir-me, vaig anar pujant per la pista verda, ara la crossa, ara una passa, ara l’altra crossa… Sorprenentment no em resultava gaire complicat; podia fer lliscar la cama dreta endavant sense gaire esforç, i la bota impedia que el genoll se’m doblegués.

No teníem gaire temps perquè el sol començava a marxar i la neu s’anava gelant, així que 100 metres enllà ens vam aturar. Suficient per portar a terme la prova: ara calia baixar.

Bona Diada 2012!

Escrit per Bàrbara 10 set. 2012 Sense comentaris »


Avui em permetré la llicència de prendre com a pròpies les paraules d’algú altre:

Senzillament, aniré a la manifestació. Perquè volem crear, fer, construir… I no ens deixen, no volen, no ho toleren.

Per això no només opino, sinó que em rebel·lo, m’organitzo i continuaré buscant un món diferent. I a qui no li agradi, que es posi al lloc d’un enxaneta un dia i tanqui els ulls una estona. Perquè quan els obri tot haurà canviat.

Fins demà a la mani!

JR

Concurs a Ejea de los Caballeros

Escrit per Bàrbara 26 abr. 2012 4 comentaris »

“ARSinNOVA es presenta al XLII certamen coral d’Ejea de los Caballeros.”

La meva primera reacció en rebre la notícia no va ser gaire entusiasta, per què enganyar-nos: per presentar-nos-hi, havíem d’aprendre’ns 4 peces de memòria i algunes eren força complicades de memoritzar. I em feia mandra participar en un concurs. Jo canto perquè m’agrada, no per competir!

Cada vegada se’m feia més costa amunt presentar-nos a aquest concurs. Però m’hi havia compromès i també vaig oferir el meu cotxe per anar-hi (Ejea de los Caballeros està a l’Aragó i l’opció autocar sortia massa cara per 2 dies) així que no em podia fer enrere.

Dissabte 15 d’abril, amb el repertori après (bé… quasi del tot…) i els cotxes plens a rebentar, vam sortir de Barcelona cap a l’anhelat destí. Vam fugir corrents del poblet on havíem parat a dinar (Las Pedrosas) en veure-hi una placa que commemorava una llista de persones que havien donat la vida per la pàtria, entre elles en Primo de Rivera. “Lagarto lagarto”! Fuuuuig! I això vam fer. De totes maneres, aquest poble minúscul, silenciós i desolat ens va deixar encuriosits: hi havia tot de portes petites al voltant, una mena d’entrades a passadissos o refugis secrets… Ningú ens ho va poder explicar. Bàsicament perquè no hi havia ningú.

Arribada a l’hotel. Tampoc no hi havia ningú, va costar que ens obrissin. Érem els únics hostes i això es va fer notar en l’esmorzar del dia següent:

– qué quieres?
– no sé… qué hay?
– zumo, café y croissant.
– ah, pueees… zumo, café y croissant. Y no hay bocadillos?
– no, lo siento.
– ni pagando? – sí noi, em va sortir la vena catalana…
– no, verá,  es que el hotel está cerrado  – ah carat! – hemos abierto sólo para vosotros – d’acord, ja ho entenc. Total, si només és per nosaltres, l’esmorzar ens el pintem a l’oli, no passa res…

D’acord, m’he passat; ens deixaven escollir el gust del suc! I hi havia una alternativa al croissant: un dònut.

Ah, sí, érem a dissabte tarda: assaig, sopar d’hora i a fer nones, que diumenge a les 12h actuàvem i calia cuidar-se la veu.

PREMSA – AIX… UIX… ACE!

Escrit per Bàrbara 25 nov. 2011 Sense comentaris »

El Club de la mitjanit, amb Pere Escobar

Aquesta setmana ha estat molt mediàtica.

Dimarts al vespre en Jordi i jo vam anar a Catalunya Ràdio a gravar una entrevista amb en Pere Escobar. Es va emetre el mateix dimarts, durant la segona hora del programa El club de la mitjanit.

 

Ens va agradar que ens convidessin, vam passar una estona molt agradable i divertida; en Pere i el seu equip són encantadors i t’ho posen molt fàcil. A més, es notava que s’havia llegit el llibre i li havia agradat. (o ho dissimulava molt bé!)

Podeu escoltar l’entrevista al minut 41:50 de l’enllaç.

La Tribu de Catalunya Ràdio, amb Tatiana Cisquella

I dimecres a la tarda, vaig tornar a Catalunya Ràdio, aquest cop, entrevista a La tribu amb Tatiana Cisquella. Va ser en directe, una mica més curta que l’anterior i va començar un punt massa filosòfica pel meu gust… Però també va ser interessant ser-hi.

La sentireu fent clic aquí.

 

I a la mateixa ràdio encara n’hi ha hagut una tercera, el 19 de desembre, al programa La nit dels ignorants, amb Xavier Solà.