Vaig començar a jugar a tennis com a part de la rehabilitació després de l’accident. És un esport molt tècnic i amb cadira resulta realment complicat. Però m’agraden els reptes!

L’única diferència entre el tennis amb cadira de rodes i el tennis convencional és que en el cas de jugar amb cadira pots tornar la pilota després que faci el segon bot. Les dimensions de la pista són les mateixes i la resta de normes també.

Es pot jugar en tota mena de superfícies excepte en gespa natural.

Una característica interessant d’aquest esport és que és integrador: un esportista amb cadira de rodes pot jugar amb una persona sense discapacitat física. I a França se celebra anualment un torneig amistós, el Roulant Garros, en què es juguen partits de dobles on un membre de la parella va amb cadira de rodes i l’altre amb patins.

Actualment ja no competeixo. He trobat altres activitats esportives que m’han enganxat i els caps de setmana prefereixo invertir-los en aquestes noves activitats i en la música. Però segueixo jugant de tant en tant, per afició i per mantenir la forma.

Aquí deixo un petit currículum esportiu:

Resultats internacionals
Millor rànking individual: 30 (novembre 2010)
Millor rànking dobles: 20 (agost 2011)
Campiona Open Toulouse-Balma, 2010 i 2011

Millors resultats a nivell estatal
Rànking individual: 1
Subcampiona d’Espanya el 2011

He participat en 8 edicions de la Copa del Món per Equips (2003-2007, 2010 y 2011) i també als Jocs Paralímpics d’Atenes, el 2004.